Una tarda, na Paula i en Toni jugaven junts a l’habitació d’en Toni quan na Paula va comentar:

• No et fa estar trist pensar en els infants que no tenen juguetes per divertir-se?

• Sí, duc tota la tarda pensant en el que hem estat comentant avui a classe i pens que podríem fer alguna cosa.

Aleshores, na Paula va tenir la idea d’escriure a una ONG: “Jugam tots”.

A la carta, na Paula i en Toni proposaven organitzar un campament d’estiu i convidar-hi els nins pobres de Camerun per ensenyar-los a construir juguetes. I com els nins tenien molt clar que és important reciclar, demanaven que les juguetes es construïssin amb materials per reciclar (fustes, plàstics, cartró...).

Va arribar el dia que els nostres amics havien estat esperant des de feia algunes setmanes. Yamur i Gem, dos germans bessons de Camerun, estaven a punt d’arribar! Quins nervis! Tenien moltes ganes de conèixer-los i de jugar amb ells. Passarien plegats 5 dies en un campament d’estiu...

Yamur i Gem arriben al campament molt il·lusionats amb na Paula i en Toni. Els altres nins i nines del campament s’estranyen, perquè Yamur i Gem no són de la mateixa raça que ells. En veure’ls, pensen que segurament mai no han tengut juguetes i planegen deixar Yamur en ridícul convidant-la a botar a la corda. I com ella no hi havia botat mai, cau en terra i tots comencen a riure-se’n.

Yamur se’n va al bany plorant i com na Paula era davant quan va ocórrer tot va darrere la seva amiga per consolar-la. Aleshores na Paula li diu que només és qüestió de temps aprendre els jocs d’Europa en el campament. De sobte sona la sirena que anuncia el començament del taller de construcció de juguetes.

En Toni i na Paula queden molt sorpresos en veure la velocitat de Yamur i Gem per construir juguetes amb restes de cartró, fustes, ferro... Yamur se n’adona que les nines que se n’havien rigut d’ella no són capaces de construir una jugueta i sense pensar-ho dues vegades els ofereix la seva ajuda.

A la nit, els monitors organitzen un foc de campament i els nins en grups han de proposar jocs per a tothom. Yamur i Gem expliquen alguns jocs de Camerun i tots ho passen d’allò més bé divertint-se durant hores i hores. Els infants se n’adonen que no fa falta tenir ni moltes ni cares juguetes per divertir-se.

Com era la darrera nit de campament i estaven tan bé, el temps els passava volant i varen demanar als monitors permís per estar tota la nit sota els estels contant històries. Gem en sabia moltes, perquè el seu padrí n’hi contava cada nit en anar a dormir. Eren relats bellíssims i sorprenents de la selva de Camerun, de bruixots, de tribus salvatges... Tots estaven molt atents escoltant en Gem contar les històries.

I va arribar el moment de l'adéu. Amb els ulls plens de llàgrimes, en Toni i na Paula, Yamur i Gem se n’anaren a casa com la resta dels seus companys. Però estaven contents perquè havien après quelcom que mai no oblidarien: a compartir i sobretot a conviure i a sentir-se bé respectant els altres, siguin d’on siguin...

Yamur i Gem, ja a Camerun, queden per jugar amb els seus amics. Els han de contar moltes coses, els volen ensenyar a fer juguetes amb restes d’objectes i de tant en tant contar-los històries del campament. Per una vegada no fou el padrí el contador d’històries d’altres pobles del món. Gem es va inventar un conte titulat “Jugam tots” i el va enviar per carta a Toni i na Paula. El somni de Paula i Toni es va fer realitat.