Jardí forestal

Estepa blanca o d'escurar

Cistus albidus

Diari del Jardí Forestal

14-06-06

Avui en el jardí regarem.Com que ara el nostre jardí esta molt bé el volem conservar igual:no hi ha males herbes i podem dir que totes les plantes estan amb bones condicions.Sols hi ha una

violeta de penyal totalment seca.

La resta del temps ens dedicarem a jugar al joc de Sa Dragonera de far a far que la nostra professora ha dut en cd-rom ja que demà anirem tots els nins de primària a sa Dragonera.

Partirem des de Palmanyola a les 9 i anirem fins a Sant Elm en autocar. Allà agafarem la barca fins al port de Cala Lladó.Acompanyats per monitors farem l'itinerari fins al far de Tramuntana.

07-06-06

Avui en el jardí forestal hem regat,perquè fa molta de calor. Han regat:na Melanie,en Jordi,na Núria i n'Àlex.També hem acabat de fer els plànols del jardí forestal.

17-05-06

Avui en el jardí forestal hem regat, ja que tot estava molt sec perquè ja fa molts de dies que no plou i les plantes tenen molta set. També hem fet fotos a totes les plantes que tenim sembrades i a la classe hem fet un plànol de totes les zones del nostre jardí forestal per saber on estan situades, quantes plantes tenim i sobretot perquè era necessari ja que des del principi, algunes plantes que s'han anat morint han estat substituïdes per altres de noves i el plànol que havíem fet ja fa temps ja no corresponia a la realitat.

Quan hem fet el plànol nou hem vist que havia nascut una murta nova devora la menta. Pensam que ha estat perquè una llavor ha caigut allà dins la terra i ha crescut un nou exemplar d'aquesta planta.

03-05-06

Avui els de cinquè han arrancat herbes del jardí,han transplantat dues murtes i una etepa joana, han regat i han arrabassades les herbes de l'altre dia que eren moltes i la compostera estava molt plena.

Els de sisè han canviat les etiquetes d'algunes espècies i les han fetes noves i les han netejades i han fet fitxes noves a alguns llibres que havien arribat nous.Eren un regal del Consell de Mallorca per haver participat en el concurs de fotografia “L'home i el medi ambient”. La foto de n'Àlex va rebre una menció especial.

28-04-06

Avui hem acabat d'arrabassar les males herbes d'un tros del jardí que encara quedava. Era necessari fer-ho perquè havíem de posar una capa de compost a tota la zona de jardí que tenim sembrada.

Uns treballadors de l'Entitat Local Menor ens han duit el compost del Parc de Tecnologies Ambientals. Hem escampat aquest compost per tot el jardí. Així haurem donat aliment a les plantes perquè puguin créixer més fortes i sanes i tenguin tot allò que necessiten per poder fer-se ben grans i hermoses.

26-04-06

Avui hem arrabassat herbes en grups. Un estava format per: Felip, Dani, Jordi, Desirée i Toni; un altre per Valero i Neus; un altre per Karen i Nuria, el darrer grup estava compost per Maria, Melanie, Cris, Laia i Andres. Els agranadors han estat en Marc i n'Alex.

Na Maria i na Cati han trasplantat tres arboços, perquè hi havia tres plantes de mata seques i així les hem substituïdes. Després de sembrar-les, na Maria els ha donat una bona regadeta, perquè surin ben sanes i hermoses.

Ens hem alegrat molt quan hem vist que han sortit alguns brotets nous de menta, perquè la planta que teníem s'ha reproduit i ha crescut molt.

La veritat és que avui la feina ens ha retut bastant i hem netejat de males herbes bona part del jardí forestal.

SORTIDA A RAIXETA

Dimarts, 11 d'abril de 2006

Primer vàrem anar caminant fins a Raixa. Vàrem passar per una altra finca que es diu

s´Heretat on vàrem veure animals de moltes classes: cavalls petits, guàtleres, oques, ànneres...

Vàrem passar per un camí on la terra estava llaurada i hi havia moltes ortigues i vàrem travessar per una tanca feta amb fustes.

Després ens vàrem trobar amb n´Antònia Llabrés i dos agents forestals que ens varen guiar de Raixa a Raixeta i pel camí ens varen explicar un munt de coses. Una de les més interessants és el pèl de bruixa que sol afectar als pins i a les alzines: pareix que li surt un altre arbre a damunt d'una branca, en realitat és una manera que té l'arbre de protegir-se d'un fong que l'ataca.

Na Melanie es va quedar enrere i li va demanar a n'Antònia com es nomia una flor de color blanc: era l'Estepa llimonenca.El nom ens va sorprendre perquè mai havíem sentit aquell nom tan rar.

Caragol de serp.

Vàrem continuar i vàrem veure un escarabat. Els qui s'atrevien el vàrem tocar: Era el banyarriquer que ataca el tronc dels arbres, excava galeries, cerca la humitat i a la llarga el mata.

Escorpí.

Quan vàrem arribar a Raixeta n´Antònia i els dos agents forestals se'n varen anar molt aviat amb na Desi. Quan vàrem baixar tres nins es van quedar més lluny que els altres i na Cati es va quedar amb ells.

Maria Llaneras Cabanellas / Melanie Bono Montoliu

5è de primària

05-04-06

Avui hem transplantat les següents plantes: ginesta i murta. Primer hem fet un forat a la terra, de la mida del cossiol. Quan l'hem acabat de fer hem ficat la terra de compost, hem tret la ginesta i la murta dels cossiols on estaven i hem posat les plantes del cossiol dins el forat. Després les hem tapat amb la terra que hem tret abans del forat. Quan les hem acabat de sembrar, les hem regat.

29-03-06

Avui ha vingut n'Antònia Llabrés.Ens ha explicat la funció de l'escorça del tronc.També ens ha explicat que la part viva del tronc no es el de dintre sino l'escorça.Ha duit petites mostres de troncs i ens ha explicat el que es pot fer amb la reina dels arbres: cola d'aferrament,trementina i aiguarràs.

Les cabres, quan tenen set i no troben aigua,rasquen els troncs i maten els arbres .Les ovelles amb el tipus de dents que tenen,sempre mengen herba i per això els arbres tenen un aliat.Tambe els escarabats si veuen que un arbre està mal alimentat o no té molta d'aigua ha d'agafar les seves reserves i així deixen espai suficient per a molts paràsits i l'abre poc a poc es mor sense ningún remei.

Quan a un arbre se li fa molt de mal en una part es mor tota aquella part des de baix fins a dalt.

Dani i Toni.

15-03-06

El primer que hem fet ha estat renovar etiquetes.(Algunes estaven rompudes i d'altres havien desaparegut).Na Karen i en Toni han renovat els cartells de paper que s'havien banyat: NO TREPITGEU LES PLANTES/ NO TREPITGEU LA TERRA.

En Valero i na Nuria reguen.Els altres nins estan dibuixant plantes per fer una fitxa de cada plantes i després un quadern.

N'Alex i na Laia (nosaltres) escrivim el diari.

8-03-06

Feia molt de temps que no sortíem a fer feina al jardí: resulta que darrerament ha està plovent molt i la terra estava massa mullada per treballar-la i poder treure les males herbes. Però avui finalment hem pogut sortir al jardí. Hem tret les dues mates del costat que s'havien mort i les hem substituït per dues murtes (Myrtus comunis) Hem llaurat la terra i hem tret les males herbes. També hem adobat unes etiquetes que s'havien romput. Un parell de nins han agranat i 11 de nosaltres hem pogut treballar amb una eina.

15-02-06

Avui en temps de jardí forestal hem fet diversos grups per tal de treure les males herbes ara que ja el temps així ho permet. (Hem trobat la terra molt seca i era difícil arrancar-les sense l'ajuda d'una eina).Els grups han quedat així: en Valero, en Felip i en Jordi-na Maria, na Melanie i n'Andrés- en Dani, n'Àlex i na Karen.

Na Núria ha trasplantat l'aloe (Aloe vera) amb na Matilde perquè allà on estava abans no li pegava el sol i estava en molt mal estat.

Na Neus i na Laia agranaven les miques que treiem quan arrabassàvem les males herbes.

També hem canviat de nins que van a cercar el material que necessitam per fer el jardí: són n'Àlex i n'Andrés.

8-02-06

Avui ha vengut en Xavier de Medi Ambient a fer-nos una xerrada sobre els animals i les plantes que estan en perill d'extinció.

El ferreret (Alytes muletensis)està en perill d'extinció perquè hi ha una serp d'aigua que se'ls menja. També ha explicat que al ser un calàpet que té pocs depredadors les seves postes són poc nombroses i que el mascle du aferrats els ous a les potes posteriors.

Hi ha més de 10.000 espècies silvestres diferents a les Illes Balears. Les principals amenaces són: tales d'arbres i destrucció del seu hàbitat, postes elèctrics, abocadors, carreteres, el verí , incendis , plagues...

Si una espècie està protegida vol dir que no la podem tenir a ca nostra, tampoc es pot caçar. L'hem de deixar viure al seu hàbitat.

Fa falta: tenir una actitud respectuosa cap a la natura i actuar correctament.

El voltor negre fa 25 anys sols hi havia 15 voltors negres. Varen començar a posar lleis per protegir-lo, respectant al màxim el seu hàbitat i es va fer feina de recuperació amb programes específics. També es van alliberar voltors d'altres països i es van posar menjadores i nius artificials vigilats. Avui en dia n'hi ha 100 voltors protegits en Mallorca.

La milana caça pollets, insectes grossos, ratolins... però també és carronyaire i això la perjudica. A les milanes petites que estan dins el niu les agafen i els posen una antena a l'esquena per controlar-les i si es moren poder localitzar-les i saber de què s'han mort. L'any passat es va posar l'antena a vuit milanes i aquest any se n'han mort set.

La sargantana (Podarcis lilfordi)és un rèptil que evoluciona diferent a cada illa. A Mallorca no n'hi ha, però sí a totes les altres illes amb trets i característiques diferents. A alguns illots s'han fet campanyes de desratització per protegir-les, ja que les rates i els ratolins són els seus enemics naturals.

Les espècies anomenades conflictives que es beneficien de les activitats humanes són agressives amb altres espècies i es converteixen en una vertadera plaga. La seva població es dispara: Gavina comuna, les rates, el bàlsam (diente de león), la vinagrella , els moixos...

I noltros, què podem fer ????

No agafar els animals ni les plantes del seu hàbitat.

No tenir animals exòtics que a la llarga es poden escapar i convertir-se en una plaga que competesqui amb la fauna i flora autòctones.

1-02-2006

Avui hem anat al nostre jardí per fer-nos unes fotografies per als diaris. Es publicarà pròximament un reportatge fotogràfic sobre el nostre projecte de jardí forestal: com el vàrem començar, quines espècies hi tenim sembrades, com feim el manteniment del jardí, com obtenim compost a partir de restes orgàniques de plantes, restes de poda...

Avui, com la terra està molt banyada perquè ha plogut molt en els darrers dies, fins i tot ha estat un dia i mig plovent sense aturar-se (segons els pluviòmetres han caigut 108 litres per metre quadrat a la nostra zona), no hem pogut fer feina al jardí. Quan hem tornat a l'aula, hem començat a emplenar les fitxes de cadascuna de les plantes que tenim sembrades. A la fitxa de registre hi escrivim informació sobre el nom popular de cada espècie, el seu nom científic, el seu hàbitat, quina n'és la seva distribució arreu de les Illes Balears, quins són els seus principals principis actius. També hi incloem un dibuix perquè ens resulti més fàcil reconèixer-la quan la veiem, un dibuix del detall de la seva fulla i un altre dibuix de detall del tronc o la tija. En tenir-les acabades les agruparem totes en un fitxer.

25-01-2006

   Avui en Joaquím el jardiner ens ha explicat com utilitzar les eines i també com llaurar la terra.A defora ens ha explicat com podar els arbuts i les plantes i com fer una carangola.Tambè ens ha explicat que no hem de trepitjar la terra perquè després se seca i quan plou es concentra més en el lloc que en els altres puestos. Ens ha dit que les eines que tenim són un poc curtes i que hem de treballar amb guants de jardineria.

18-1-2006

   Avui hem anat al jardí forestal per treure les males herbes. Uns nins han fet netes les etiquetes de les plantes, les han revisat, arreglat si estaven rompudes i fet de noves si no en tenien, uns altres han llevat les herbes de sa compostera i altres han agranat.Tambè hem cavat la terra.

   Desprès, quan hem acabat de cavar, tots els nins han repartit les restes de material vegetal que ens va dur Joaquín (trossos de xiprer, tuia, gespa triturada) damunt la terra que envolta la zona dels llorers (Laurus nobilis)perquè no surtin tantes males herbes i la terra conservi l'humitat.

11-01-06

   Primer hem llevat males herbes i també els bocins de ciment que hi havia a damunt de la zona de les mates (Pistacia lentiscus).

Hem anat a cercar terra per transplantar la cica (palmera que va donar una familia a l’escola). Hem tret ses males herbes dels cossiols i hem posat palets per aguantar dretes les plantes que estan creixent.

Hem transplantat tres frígoles grogues (Teucrium flavum), hem posat el nom als identificadors, hem fet el cèrcol i les hem regades.

La zona de els garballons (Chamaerops humilis) s’ha cavat, però no del tot.

7-12-05

   Avui hem llevat males herbes i hem regat les plantes.

   Quan llevàvem les males herbes sempre quedaven les arrels dins la terra i les havíem de llevar per evitar que tornin sortir aviat. També hem llevat la brutor i les plantes seques dels voltants de les que tenim sembrades. I hem fet la carangola a les plantes perquè no les trepitgem i perquè siguin més fàcils de regar.

30-11-2005

   El primer que hem fet ha estat anar a cercar les eines i después hem anat a llevar males herbes.

   A continuació na Matilde ens ha dit que no passàssim pel mig sinó pels costats i que si podíem anar per devora, millor. Avui na Núria i na Karen han tengut l´eina, en Valero i n’Andrés han escombrat. I finalment hem anat a classe.

9-11-05

   Avui hem transplantat nou plantes. Hem sembrat quatre plantes en cossiol : tres arboceres (Arbutus unedo)i una estepa joana (Hypericum balearicum)i en la terra cinc plantes que són : una estepa joana (Hypericum balearicum), dues alzines (Quercus ílex) , una violeta de penyal (Hippocrepis balearica)i un llampúdol (Rhamnus ludovici-salvatoris) . No hem pogut sembrar les enredaderes de xuclamel perquè el fred i les gelades d'octubre han secat les del viver de Menut i no ens n'han pogut donar.

   Després alguns nins han anat a cercar terra a fora . Uns altres han sembrat i regat , els altres han tret males herbes, i els darrers nins han agranat les males herbes tretes i la terra . Les males herbes que hem tret les hem ficat dins la compostera . I perquè no trepitjàssim massa la terra hem posat pedres perquè hi poguem passar per damunt i així no compactam tant la terra .

2-11-2005

   Avui hem llevat les males herbes i hem transplantat vuit garrovers (Anagyris foetida) i dues murtes(Myrtus communis), que varen plantar l`altra setmana.

   També han sortit a cercar terra en Dani, Cris, Alex, Jordi i Marc i els que s´han quedat a dins l´escola han regat els garrovers i les murtes.

26-10-2005

  Avui hem instal·lat una compostera. Hi anirem dipositant les brosses que llevem del jardí i quan ja s'hagi convertit en adob el farem servir per enriquir la terra del nostre jardí.

   Hem anat al camp del costat de l'escola a agafar terra i pedres per poder trasplantar els 14 garrovers que vàrem sembrar a un planter a la finca de Menut, a finals del curs passat. Després hem tret les males herbes i hem llaurat la terra. Finalment hem regat les plantes trasplantades que estan en cossiol i els garrovers(Anagyris foetida).

19-10-05

   Avui hem tret les males herbes de davant de l’escola. Ha vengut n’Antònia del viver de Menut i ens ha explicat com anomenar les espècies vegetals pel seu nom en llatí. Ens ha dit que hem d’escriure el seu nom popular també. Ens ha proposat fer cada planta una fitxa descriptiva i una altra de seguiment.

   Ens ha dit que ens farà arribar alguns models de fitxes i unes quantes alzines per substituir les que no han surat i unes enredaderes (xuclamel) per posar devora el dipòsit de gasoil.

   Potser posarem algunes pedres planes per tal de no pitjar la terra quan treballam al jardí.

   Antoni i na Maria han llaurat la part lateral més propera a la nostra classe.

   Hem guardat les herbes arrabassades per fer compost.

5-10-2005.

   Avui hem anat a cercar pedres petites i terra per transplantar murta (Myrtus communis)i ginesta (Ephedra fragilis). La terra que hem agafat era a un munt devora l’ escola a la zona dels garrovers.

   De ginesta hi havia nou cossiols i de murta vuit cossiols. Hem agafat pedres petites per cobrir la base i evitar que surti la terra i l’aigua.

   Després hem agafat la murta i l’hem posada dintre el cossiol. L’hem tornat a omplir de terra fins a dalt.

   Després l’altre grup ha estat arrabassant totes les possibles males herbes incloses les ortigues .

   Els únics nins que han pogut arrabassar les ortigues han estat VALERO i MARC perquè han portat guants. (Matilde ens ha dit que dos nins han estat castigats però quan ho ha dit no ha dit quins nins eren).

   Hem averiguat que el motiu ha estat que s’han dedicat a jugar i fer bauxa el temps que havien de dedicar a jardí.

   El pròxim dia haurem de continuar traient males herbes i transplantarem els garrovers... n'hi ha una dotzena aproximadament.

28-9-2005

   Avui els nins de tercer cicle hem arrabassat les males herbes de l’escola, alguns nins s'han picat amb una ortiga, ara ja hem acabat i hi ha alguns nins esgotats, i ara tots llegim.

   També hem sembrat una aloe vera.

   En Joaquín ens ha aconsellat no trepitjar la terra i treure les males herbes de socarrel (com ens havia dit la mestra) per tal d’evitar que tornin sortir amb més força.

   Els plàstics, papers , alumini i altres restes inorgàniques que hem trobat entre la terra les hem llençat al poal dels fems de rebuig i les males herbes al contenidor de deixalles diverses.

   Hem de menester una compostera i el pròxim dimecres els nins i nines que tinguin guants a ca seva els duran per tal de poder treure les ortigues.